Rebutgeu negreta falsa, cursiva i majúscules. Assegureu-vos de que els programes no distorsionin les seves lletres. No totes les famílies tipogràfiques tenen un sistema de variables amb romans, cursives, majúscules petites, etc. De fet, molts dels tipus de lletra més famosos tenen un sol pes. La idea de la família tipogràfica va sorgir al segle XIX i no va ser fins la segona meitat de segle XX que les foses van començar a proporcionar tipus de lletra amb una gamma de variables que podrien usar-se juntes. Dels programes que funcionen amb la tipografia, gairebé tot el programari d'oficina i disseny gràfic, li dóna la possibilitat de "convertir" el tipus que està utilitzant en negreta, cursiva o majúscules petites. Si el programa ho fa bé, buscarà la variable de l'estil d'aquesta font. Però, què passa si aquesta font no té aquesta variable? Si es tracta de convertir text a negreta, probablement li donaria a l'tipus un contorn més gruixut, creant un efecte similar al d'negreta. Quan està en cursiva, el programari s'inclina els caràcters a la dreta, i quan es tracta de majúscules petites, el programa simplement reemplaça les lletres minúscules per lletres majúscules reduïdes. Qualsevol dissenyador professional pot veure que aquest és un treball descuidat. Una negreta falsa té una aparença tosca i densa, una cosa que una negreta veritable no té. Les lletres cursives veritables no són només lletres inclinades, sinó un tipus amb un dibuix diferent a el tipus romà, especialment en el cas de les fonts serif. Una petita capital autèntica ha de tenir els mateixos traços que la lletra majúscula a la qual correspon.