MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA
Antoni Fabrés
TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ. Antoni Fabrés
INTRODUCCIÓ DE L’AUTOR
Antoni o Antoni Maria Fabrés i Costa va néixer a Barcelona l’any 1854 i va morir a Roma l’any 1936. Va ser un pintor i escultor espanyol i general de belles arts a Mèxic. Aquest autor va destacar com aquarel·lista i en els quadres de tema costumista.
Antoni Fabrés va estudiar escultura a la Acadèmia Provincial de Llotja, ja que principalment era el que més li agradava però mai va abandonar el dibuix i la pintura. Va guanyar una pensió per a estudiar a Roma l’any 1875 i allà va ser on va aconseguir molt prestigi per col·laborar amb la revista Arte y Letras de barcelona , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país
Les dificultats econòmiques de Febrés el va obligar a intercanviar l’escultuura per la pintura, ja que aquesta donava més feina, més diners i no li ocupava tant temps de la seva vida.
L’any 1884 va tornar a Barcelona per cuidar a la seva mare i seguia sense ser un pintor molt conegut, encara que la tornada a Barcelona es va posar en contacte amb altres artistes que el van convèncer en que es mudes a París, on va seguir amb la temàtica orientalista però també va experimentar amb temàtiques en forma d’espadatxins i mosqueters. Va ser aquí quan va pintar el quadre de Los borrachos, un homenatge a Velázquez.
A partir de l’any 1900 la seva obra va adoptar un estil natural i espontani i va donar un gir cap al realisme i naturalisme en personatges o escenes de pobresa o bogeria, on Fabrés buscava una crítica cap a la societat.
Després d'estar a París, Fabrés va marxar a Mèxic, ja que li van oferir una feina d'inspector general de dibuix a l'Escola Nacional de Belles Arts, l'Acadèmia de Sant Carles, on va ser rebut amb molt interès per part de la ciutat i va ser una notícia que es va difondre ràpidament i va exercir com a professor de Diego de Rivera i José Clemente Orozco, dos grans artistes que van liderar el moralisme mexicà.
Va treballar de professor amb l'objectiu de modernitzar les arts de Mèxic amb el que Fabrés havia après durant aquests anys. Allà també va destacar per organitzar una exposició amb un gran nombre d'obres de París.
Antoni Fabrés va experimentar amb la pintura fins que va barrejar el realisme amb el naturalisme i va començar a pintar paisatges per primera vegada, a més de retrats a indígenes i representacions humanes.
Durant un temps, també es va dedicar al retrat amb carbonet o aquarel·les dels seus amics. Això va seguir fins que va tornar a Roma l'any 1907, on va morir.
INTRODUCCIÓ A L’EXPOSICIÓ
Aquesta exposició pretén recuperar l’obra del pintor català i recordar el seu èxit i es tracta d'una mostra de 147 pintures i escultures que permet descobrir la mirada crítica de Antoni Fabrés cap a la societat.
El treball d'investigació i restauració que aquesta exposició d'art porta darrere ens permet descobrir diferents aspectes interessants i que a la vegada puguem gaudir algunes de les seves obres.
LOCALITZACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició d’Antoni Fabrés organitzada per Aitor Quiney, doctor en Historia de l’art estarà en el Museu Nacional d’arts de Catalunya, el preu de l’exposició és de 4€ i està ubicada a la sala 64 de la primera planta. A més l’entrada es vàlida per visitar les sales 62-81 d’art modern.
TEMPORALITZACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
Aquesta exposició ha estat al museu d'art des del 31 de març al 29 de setembre i ha tingut diferents activitats incloses en el preu d'entrada, com la conferencia d'inauguració que es va celebrar el 30 de març a les 18:30 hores a la sala de la Cúpula i també, s'han fet diferents visites comentades a partir del 8 de juny els dissabtes a les 11:30 hores i a les 12:30 menys agost.
ANÀLISI DE LES OBRES
L'orientalisme va ser la temàtica més reconeguda de Fabrés però va utilitzar moltes més tècniques, va ser considerat el seguidor de Mariano Fortuny, ja que ell mai havia estat a África i va fer obres que expressaven perfectament les figures orientals de Fostuny.
Un altre dels temes que Fabrés utilitzava per a les seves obres va ser el paisatgisme. Va pintar grans obres sobre paisatges des de diferents punts, li donava importància a figures diferents, per exemple en el romanticisme donava importància a la llum natural o obres en les quals destacava l'activitat humana. Sobretot va destacar amb aquestes obres a Roma.
Més tard, l'artista va fer un gir a causa d'un interès econòmic i va pintar obres relacionades amb soldats, espadatxins, mosqueters i frares, cosa que va tenir molt èxit durant la primera meitat del segle XIX.
Els retrats van marcar molt en la vida de Fabrés i van ser un motiu de la seva trajectòria, sempre feia personatges que agafava com a models, mai se'ls inventava i això li va servir per retratar a clients d'alta societat, amis, familiars, alumnes i fins i tot a pobres i sempre experimentant diferents maneres de pintar amb gran expressivitat i refinament.
OPINIÓ PERSONAL
En resum, aquest artista m'ha semblat molt interessant, ja que gairebé ha tocat totes les tècniques artístiques de dibuix i totes han sigut importants per a la seva vida, ja que cada una ha significat alguna cosa encara que sigui només per un iterés econòmic i per necessitat de poder mantenir a la seva família.
L'exposició d'Antoni Fabrés va ser la que més em va impressionar el dia que vam anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya i la història que més em va agradar i casualment la que millor vaig entendre.
