escola bauhaus dessau
​
FITXA TÈCNICA
​
EDIFICI Bauhaus
AUTOR Walter Grophues
CRONOLOGIA 1925-26
TIPOLOGIA Escola
MATERIAL Formigó armat, acer laminat i vidre pla
ESTIL Funcionalista
LOCALITZACIÓ Dessau, Alemanya
DESCRIPCIÓ FORMAL
Una de les característiques principals de l’edifici és que cap de les façanes de l’edifici fa de principal, sinó que cada una està construïda depenent de l’activitat del seu, és a dir, tot està pensat per tal que sigui funcional segons el tipus d’acció que es realitza al seu interior.
El sostre d’aquest edifici és pla, cosa no gaire usual en aquella època. També, l’entrada de l’escola està dividida en tres portes separades per columnes vermelles. A l’interior hi ha aules per a les diferents assignatures distribuïdes de forma que en un extrem trobem els laboratoris i tallers mentre que en el costat oposat hi ha el menjador, cuina i aula magna.
Aquesta escolta també compleix amb un allotjament situat en l’edifici de sis pisos.
Per últim aquet edifici també es caracteritza per tenir una estructura de ferro i formigó que formen l’esquelet de l’edifici i permeten l’existència de tres façanes diferents construïdes amb vidre, cosa que permet la il·luminació i la sensació d’un espai obert al interior .
​
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Va néixer com a experiment de l’urbanisme de ciutat jardí, sorgint del no-res, en uns terrenys àrids i desèrtics. L'edifici està construït de forma que s’adapta a les condicions de la zona en què s'ubica, ja que la seva forma limita amb un carrer, travessa una altra perpendicular.
​
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Cada bloc d’edificis té una funció diferent, hi ha l’edifici del nord amb una funció educativa, després el bloc dels edificis on es va construir amb una funció d’habitabilitat i el tercer que feia la funció administrativa.
casa rietveld
FITXA TÈCNICA
​
EDIFICI Casa Rietveld
AUTOR Gerrit Rietveld
CRONOLOGIA 1924
TIPOLOGIA Habitatge
MATERIAL Acer, maó i vidre
ESTIL Neoplasticista
LOCALITZACIÓ Utrecht, Holanda
​
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquest edifici es una composició asimètrica de plans horitzontals i verticals que es va construir amb acer, maó i vidre. Aquesta composició representa les relacions equilibrades i pures. Els objectius principals d'aquest estil és aconseguir la planta lliure i la separació formal entre estructura i tancaments.
Les façanes són un collage de plans i línies separats creant la sensació de desplaçament. Els colors van ser escollits per reforçar la plasticitat de les façanes, superfícies en blanc combinades amb tons grisos, finestres i marcs negres i una sèrie d'elements lineals en colors primaris.
L'interior es molt semblant a l'exterior., ja que les línies rectes i els plans flueixen des de fora cap a dins, amb la mateixa paleta de colors i superfícies. A més, les zones de l'interior són dinàmiques, obertes i canviants.
Està composta per dos plantes i en la planta baixa hi ha els espais comuns i de servei i la planta superior amb un gran espai obert, a excepció d'un lavabo i un bany, en el qual tot el mobiliari està disposat per facilitar el moviment.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El seu disseny constitueix una ruptura radical amb tota l'arquitectura realitzada fins a aquest moment, tant per dins com per fora. Està situada al final d'una filera de cases i no fa cap intent per relacionar-se amb les mateixes. S'enfronta a una autopista construïda en la dècada de 1960.
​
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
La funció principal era la d'habitatge però actualment és un museu.
nena corrent pel balcó
FITXA TÈCNICA
​
EDIFICI Nena corrent pel balcó
AUTOR Giacomo Balla
CRONOLOGIA 1910
MATERIAL Oli sobre llenç
MIDES 125 x 125 cm
ESTIL Futurista
TEMA Dansa
LOCALITZACIÓ Galeria d’art modern de Milan
DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d’una obra futurista on mitjançant l’ús de moltes pinzellades es veu representada una nena corrents per un balcó de forma que l’autor representa la nena moltes vegades. Aquesta tècnica també ala podem trobar en els còmics.
A més d’utilitzar una repetició de la figura de la nena, l’artista fa servir la superposició de moltes pinzellades juntes amb tons freds per a la roba de la nena i tons càlids per a la pell. Les diferents visions de la nena ocupen tota la obre i per tant no hi ha fons ni perspectiva, l’únic que podem veure és la barra del balcó sobre la nena.
​
TEMÀTICA
Es tracta d’una temàtica quotidiana on l’artista volia representar una acció d’una nena que corre i la va aconseguir representar el moviment mitjançant un nou recurs de la pintura.
la dansa
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM La dansa
AUTOR Henri Matisse
CRONOLOGIA 1910
MATERIAL Pintura a l'oli sobre llenç
MIDES 2,6 x 3,9 m
ESTIL Fauvisme
TEMA Dansa
LOCALITZACIÓ Museu Art Modern, Nova York
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Trobem un enquadrament horitzontal i rectangular. El fons de l’obra està dividit per una línia ondulada en dos plans de colors. El superior, blau, representant el cel i l’inferior el terra en verd. Les cinc figures estan disposades equilibradament i abasten la totalitat de camp en una proporció que produeix monumentalitat: dos enrere, de front; una a cada costat del camp de composició i una altra d'esquena, en el primer pla, amb una inclinació que crea una adreça diagonal. La disposició de les figures amb els braços estesos en ronda genera un pronunciat forma oval. Aquest dinamisme s'enriqueix pels diferents ritmes generats per la repetició de corbes i contracorbes dels cossos que produeixen una direccionalitat centrífuga. Ens trobem davant d'una il·luminació homogènia i colors relativament plans. Les figures, per la seva tint rosa ataronjat i la seva alta lluminositat, produeixen un alt contrast pel que fa a el fons.
​
TEMÀTICA
La temàtica d'aquesta imatge és la dansa
composició II
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM Composició II
AUTOR Pier Mondrian
CRONOLOGIA 1930
MATERIAL/TÈCNICA Pintura a l'oli sobre llenç
MIDES 59,5 x 59,5 cm
ESTIL Neoplasticisme
TEMA Abstracte
LOCALITZACIÓ Gemeentemuseum La Haya ()
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquesta obra abstracte representa línies rectes horitzontals i verticals i només utilitza els colors primaris (vermell, blau, groc i negre). Representa també la geometria, ja que les línies de color negre formen quadrats i rectangles i la resta de colors, amb el negre inclòs, els fa servir per a pintar alguns d'aquests cosos geomètrics i d'altres els va deixant en blanc.
​
L’horitzontal i el vertical representen els pols oposats de l'existència: l'espiritual i el material, el masculí i el femení, el positiu i el negatiu. Una cosa tan senzilla en la forma, resulta que era summament complex en el concepte per ell, i això és el que Mondrian pintaria fins al dia de la seva mort.
​
Sembla un quadre poc pensat i realitzat de forma esponània seguint l'estètica peró Mondrian abans de pintar-lo feia un esbós de l'obra amb carbó, després hi enganxava trossos de paper pintat; afegia tires de cintes adhesiva, pintra i una mica més de carbó. Finalment reemplaçava tots els elements per pintura.
​
les senyoretes d'Avinyó
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM Les senyoretes d'Avinyó
AUTOR Pablo Picasso
CRONOLOGIA 1907
MATERIAL/TÈCNICA L'oli sobre llenç
MIDES 2,45 x 2,35 m
ESTIL Cubista
TEMA Figura femenina
LOCALITZACIÓ MOMA
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
En aquesta obra podem observar cinc figures femenines nues i la composició d'aquestes figures és en tres bandes verticals, sent les dues del mig les més treballades mentre que les altres son més esquemàtiques. Cada una d'aquestes dones està en una posició diferent i totes cinc ocupen gairebé tot el quadre
Es un dibuix pla, sense perspectiva i els colors usats apareixen sense gradació. També, podem veure que l'autor renuncia als principis d'il·luminació, ombres i volum tradicionals en la pintura. Les dues dones de cada extrem, tenen uns colors més foscos per tal de representar les diferencies racials entre les dones. El fons està dividit en l’esquerra, un fons vermell i la dreta un fons blau. A la part inferior apareix una natura morta format per un diferents talls de fruita representades també amb formes geomètriques i simplificades.
​
TEMÀTICA
​
Com fa referència el títol, les senyoretes d’Avinyó, són unes prostitutes que estan sent mostrades com objectes per a la seva venda a Barcelona. Per tant, el quadre és una pura representació dels nus i el seu entorn, de les formes, que és el que en aquesta època comença a interessar fonamentalment a Picasso.
torre vermella a halle
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM Torre vermella a Halle
AUTOR Kirchner Ernst Ludwig
CRONOLOGIA 1914
TÈCNICA Pintura a l’oli sobre llenç
MIDES 120cm x 90,5cm
ESTIL Expressionisme
TEMA Paisatge
LOCALITZACIÓ Museu Folkwang
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquest quadre ens mostra una ciutat on en el centre podem veure un edifici principal de color negre, que destaca per la seva grandària i color. Al voltantd'aquest hi trobem una plaça que està rodejada per més edificis. Tota aquesta composició ens deixa veure-hi una perspectiva exagerada on l’espectador està observant des de dalt. Aquesta perspectiva ens proporciona molta profunditat, ja que els edificis estan formats per angles i línies molt inclinades característic de l’expressionisme alemany i amb sostres punxeguts.
Pel que fa als colors, està format per colors freds, menys el color de la carretera i la base del edifici central que es de color vermell. I utilitza una tèncica que deixa les pinzellades quan fa els canvis de colors. Al fons de la imatge podem veure uns núvols amb tons violetes que destaquen per les formes arrodonides en comparació amb tots els angles rectes dels edificis.
​
TEMÀTICA
​
Kirchner va començar a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín com aquest i la seva intenció no era marcar la línia ni fer l'obra realista, volia emmarcar aquella plaça amb la torre gòtica al centre sense ningú al voltant.
cadira wassily
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM Cadira Wassily
AUTOR Marcel Breuer
CRONOLOGIA 1925
MIDES 110cm x 210cm
MATERIALS Cuir i tubs d'acer
ESTIL Cubisme
TEMA Cadira
LOCALITZACIÓ Bauhaus
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquesta cadira es caracteritza per ser poc pesadava i per això va tenir un gran èxit. A més d'un disseny simple que compleix les seves necessitats. Sembla una cadira còmode gràcies a la inclinació cap a baix i ajuda a millorar la postura de la persona que hi segui. El disseny de la cadira va ser especialment revolucionari per a l'època, pel seu ús de tubs d'acer i el seu mètode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat, i doblat. El seient i el respatller són de cuir, lona o tela.
​
TEMÀTICA
​
Marcel Breuer va crear aquest disseny inspirat per una bicicleta, l'estructura era d'acer, concretament la seva inspiració va provenir de la bicicleta Alder.
masacre a corea
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM Masacre a Corea
AUTOR Pablo Picasso
CRONOLOGIA 1951
MIDES 1,1 m x 2,1 m
MATERIALS Oli sobre contraplacat
ESTIL Cubisme
TEMA Guerra de Corea
LOCALITZACIÓ Museo Picasso de París
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquesta obra representa el drama de la Guerra de Corea sobre la població enmig d'un paissatge destruït. En aquest paissatge apareix en el costat esquerra un grup de dones i un nen i el el costat dret els militars apuntant amb armes a la població de Corea, aquests militars son representats com a robots als quals els falta el cor, mig vestits amb peces de metall i casc, mentre que les víctimes innocents, nues, a les quals s'ha desproveït de qualsevol dignitat, esperen amb desesperació el moment fatal.
El nen situat al costat esquerra sembla no ser conscient del perill que l'envolta, ja que se'l veu jugant juga despreocupat a terra. Les dones semblen estar paralitzades com si no es poguessin arribar a creure el que està passant, una d'elles té els ulls tancats com si esperes els trets, una altra està embarassada i la que està situada més a la dreta té al seu costat un nen que l'agafa del braç. També apareix una altra dona amb el seu petit nadó abraçat contra el seu pit. Podem dir que estàn aterroritzades a causa de la situació que estan vivint
​
TEMÀTICA
​
Aquesta obra va ser creada amb la intenció de denunciar les matances civils durant la Guerra de Corea, és a dir, que Picasso es va posicionar al costat de les víctimes civils norcoreanes que en aquell moment patien les consequències d'un gran conflicte.
l'escala de l'evasió
​
FITXA TÈCNICA
​
NOM L'escala de l'evasió
AUTOR Joan Miró
CRONOLOGIA 1940
MIDES 40 cm x 47,6 cm
MATERIALS Guaix, aquarel.la i tinta sobre paper
ESTIL Surrealisme
LOCALITZACIÓ The Museum of Modern Art, Nueva York
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Moltes vegades confonem l'art abstracte amb el surrealisme, ja que aquest últim destaca per ser l'art dels somnis, un art que no té en compte la realitat exterior sinó que la del subconscient. Aquesta obra de Joan Miró podríem dir que és abstracte, ja que no té un sentit concret i l'únic que podem veure són figures com els rectangles i cercles.
​
Per a aquesta obre l'artista utilitza colors bàsics com el negre, vermell, blau i blanc però en el fons podem veure la barreja de tots aquests colors que els percebem com a marró, el groc i el negre.
També hi trobem línies gruixudes pintades i línies molt fines amb formes diferents. Totes aquestes línies ens deixen interpretar elements com el sol i la lluna personalitzats.
​
TEMÀTICA
​
Joan Miró destaca per ser un artista que expressa les seves idees i somnis a l'igual que ha fet en aquesta obra.
tumbona
FITXA TÈCNICA
​
NOM Tumbona
AUTOR Francis jourdain
CRONOLOGIA 1928
MIDES 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
MATERIALS Roure i vímet
ESTIL Art Decó
TEMA Tumbona
LOCALITZACIÓ França
​
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquesta obra es tracta d'una gandula formada per dues parts, per una part, és una cadira amb posa braços i un suport per l'esquena modelable i l'altre part està separada i és una espècie de suport per col·locar els peus.
No és una gandula simple, sinó que les potes tenen forma d'un òvul partit i així fa servir la mateixa estructura de potes també com a reposabraços. El material és simple, està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit.
​
TEMÀTICA
​
En conclusió, és una cadira que et permet la funció de gandula si ho desitges a més de poder modular la mesura d'on vols col·locar els peus i fa la funció de cadira, tamboret i gandula al mateix temps.
el cuirassat potemkin
FITXA TÈCNICA
​
NOM El cuirassat Potemkin
AUTOR Sergei Eisenstein
CRONOLOGIA 1925
DURADA 77 minuts
TIPOLOGIA Film
GUIÓ Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
TEMA Drama Històric
INTÈRPRETS Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov,
Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
​
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
És una pel·lícula propagandística que va tenir molt èxit que narra uns fets reals i va ser estrenada durant la Revolució russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905. La pel.lícula mostra imatges expressives i representa la magnificació de la figura de masses i les causes.
La pel·lícula, dividida en 5 parts, és muda i està explicada mitjançant cartolines que van intercalant-se i mitjançant centenars de plans ens submergeix en l'alçament popular contra la repressió de les autoritats tsaristes i com les forces armades de govern reprimeixen l'alçament.
​
TEMÀTICA
​
És una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.​
mort d'un milicià
FITXA TÈCNICA
​
NOM Mort d'un Milicià
AUTOR Robert Capa
CRONOLOGIA 1936
TEMA Fotoperiodisme de Guerra
TIPOLOGIA Fotografia
​
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Aquesta és una imatge d'un home vestit i situat a l'esquerra de la imatge. Aquest està subjectant un arma amb la mà i la seva postura no és natural, sinó que sembla que estigui captat en moviment com si estigués caient al terra i podriem pensar que està sent disparat i ferit amb una bala a causa de la Guerra. Podem veure també que l'arma que té a la mà està a punt de caure-li al terra causa de la bala que l'ha ferit.
​
Aquest home està enmig d'una muntanya o d'una zona alta ja que gairebé no s'hi veu res, només el cel i el terra que és de camp. Podem veure també, que el color de la fotografia és en blanc i negre, cosa que ens indica també que es tracta d'una fotografia antiga.
​
TEMÀTICA
​
Segons diversos autors, la fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. Actualment, alguns experts pensen que la fotografia no es va fer durant la batalla, sinó que l'home que hi surt, que podria no ser Borrell, va posar per la foto, però el tema és controvertit.
Les fotografies de Capa dels milicians a Cerro Muriano (Còrdova), inclosa la de la mort del milicià, van ser publicades per primer cop el 23 de setembre de 1936 al número 447 de la revista francesa Vu en un reportatge
anomenat Comment sont-ils tombés.
mandrake el mag
FITXA TÈCNICA
​
NOM Mandrake el Mag
AUTOR Lee Falk i Phil Davis
CRONOLOGIA 1989
MESURES 21,5 x 28,1
TEMA Fantàstic
​
DESCRIPCIÓ FORMAL
​
Mandrake el mag és una sèrie de còmic creada per Lee Falk i Phil Davis el 1934 per l'editorial King Features Syndicate que explica les aventures de Mandrake, un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva, a més d'un consumat mag de el món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors.
​
Les aventures de Mandrake es publicaven de manera regular en diferents diaris. Falk escrivia els guions mentre que Davis realitzava els dibuixos, quan aquest va morir, Falk va conèixer a Fred Fredericks fins que finalment Fredericks va continuar escrivint també les tires de Mandrake després de la mort de Falk.
Al principi eren historietes curtes publicades a diaris però amb el temps es van convertir en còmics físics que recollien totes aquelles històries en llibres d'unes 200 pàgines però van acabar per ser una gran col·lecció que van començar sent portades en blanc i negre, però amb el temps es van passar a color.
