top of page

2. El fet artístic del segle XX

 1.1 Què és art?

L'Art és plasmar o representar quelcom, amb recursos literaris, visuals o sonors. És la necessitat d’expressar o comunicar el que sent i pensa un artista de manera creativa normalment visual.

L'art, o millor dit les formes d'expressar-ho, no han estat les mateixes durant la història, han anat evolucionant fins a convertir-se en el que avui és, i es representa en la música, la pintura, la literatura... La història de l'art comença des de Giotto un artista del Renaixement, que va desenvolupar diverses fonts artístiques.

Dins exclusivament del que és la NARRATIVA VISUAL: Transmissió de missatges amb imatges, incloent totes les tècniques visuals. (També hi ha l’art literari i el sonor).

l’Art és plasmar o representar quelcom, amb recursos literaris, visuals o sonors. 

La necessitat d’expressar i comunicar el que sent i pensa un artista de manera creativa i normalment visual. 

Transformació en la concepció general:

- Realisme: Fase documental (abans del s.XX).

- Art modern, finals s. XIX fins al 1070.

Abstracció: Fase estètica ( principis s.XX).

- Art contemporani a partir de 1960.

Art Conceptual/simbòlic: Importància del missatge. ( poc abans de 1970 ).

 

1. «L’art no és, l’art ocorre».

Antonio García Villarán: Fases per reconèixer una obra d’art avui dia.

1. rebuig 

2. resistència 

3. resignació 

4. acceptació 

5. exaltació 

6. transmissió.

 

2. «L’art és una forma de fer (no una cosa que es fa)».

  • Amb una mirada transversal més enllà de les especificitats sectorials professionals.

  • La pràctica artística com a mecanisme d’organització i alhora d’acció política i cultural articulada des de la participació col·lectiva.

  • Amb una producció artística en processos assemblearis i pràctiques artístiques col·laboratives.

  • Aportant altres mirades que puguin enriquir les polítiques culturals.

 

3. «No es pot crear res del no res».

Wladyslaw Tatarkiewicz, «Historia de sis idees: Art, bellesa, forma. Creativitat, mimesis, experiència estètica».

 

1.2 Què són els Fonaments de les Arts?

Estudi de les obres i de les produccions artístiques donant una visió global dels canvis i continuïtats de les Arts.

Què és la Història de l’Art?

Estudi de les obres i de les produccions artístiques: Pintura, Escultura i Arquitectura.

Què és la Teoria de l’Art?

L’anàlisi de l’Art o de les Arts proporcionant una metodologia per extreure’n el significat.

Què és la Filosofia de l’Art?

Dóna arguments per distingir què és una obra d’art i analitza els objectius i les consecucions de les obres d’Art.

Què és l’Estètica?

La disciplina que estudia la bellesa en l’art, el gust. Neix al segle XVIII amb la il·lustració.

1.3 Art Conceptual/simbòlic 

1.4. Art Abstracte.

 

1.5 Art en la cultura de masses.

Cada vegada més l’art vol arribar a més públic convertit en un producte cultural.

 

Indústries culturals i grups multimèdia han democratitzat l’art. La tecnologia ha portat nous canals a part dels tradicionals de premsa, ràdio, TV, cinema; Nous canals com Youtube, facebook, diaris digitals, blogs, xarxes...

 

Google Arts & Culture, que és una pàgina web especialitzades, i les QR’s dels Centres d’art i les exposicions són dos exemples.


 

1.6 Quines disciplines artístiques representen a la cultura Visual dins de la cultura de masses?

 

1.6.1 Fotografia

 

Phos: llum Graphos: escriptura (dibuix).

 

Nom d’un objecte i d’una tècnica. En un principi exclusiva dels professionals però avui en dia accessible a tothom.


 

Càmeres:

 

Càmeres Reflex (Diafragma de sensibilitats, Visor de la realitat per mitjà de miralls, ruleta de velocitats, exposímetre, objectius intercanviables, anells d’enfocament i zoom).

 

Càmeres Compactes (Diafragma, visor i obturador).

 

Càmeres Digitals on la pel·lícula es canvia per un sensor electrònic.

 

Tauleta tàctil o telèfon càmeres actuals del gran públic.


 

Emmagatzematge:

 

Daguerreotip. NIEPCE I DAGUERRE. Suport metàl·lic, no es podia fer còpies.

 

Calotip, després de passar pel vidre s’arriba al paper sensibilitzat i al negatiu.

 

Pel·lícula o Rodet on es recull la imatge. Koda Chrome 1935, Agfacolor 1936.

 

Laboratori fotogràfic

 

Revelat reproducció a partir del rodet al laboratori.

 

Targetes de memòria


 

TIPOLOGIES ( gèneres deutors dels gèneres pictòrics)

 

Retrat 

 

( primer pla, primeríssim primer pla, pla detall, pla americà, pla de conjunt o pla general).


 

Paisatges

 

(patrimoni, expedicions, llocs remots, el cel, els astres).


 

Fotografia de guerra

 

Fotoreportatge

 

Fotografia artística


 

EL LLENGUATGE FOTOGRÀFIC

 

(àngle frontal, picat, contrapicat)

 

1.6.4 El cartell

 

Producte gràfic bidimensional de grans dimensions, de paper, cartró o plàstic, amb imatge fixa impactant més un text breu, i té per funció la publicitat o la propaganda política, especialment.

 

Neix al 1870 amb la tècnica de la litografia.

 

(Gravat sobre pedra que utilitza una pedra per a cada color i que consisteix en impregnar amb goma aràbiga o àcid nítric la pedra per tal de que la tinta no agafi més que en les zones que estan dibuixades sobre aquestes reserves.

Posteriorment les planxes de pedra seran substituïdes per planxes de metall, sobretot de zinc o alumini perquè son flexibles i permeten treballar amb rotatives. Finalment es va acabar utilitzant el plàstic.

Les planxes deixen de ser dibuixades a mà en aparèixer la fotolitografia, que sensibilitza químicament la planxa amb medis fotogràfics).

 

Als 60’s apareix la serigrafia  (Andy Warhol), tècnica d’impressió sobre qualsevol material. La tinta es transfereix sobre una malla tensada en un marc en les zones on va el dibuix. Les zones en blanc son bloquejades amb un vernís.

 

Elements: Emissor, receptor i missatge


 

Llenguatge visual: Formes i colors s’integren amb el missatge, fent ús d’hipèrboles, metàfores i metonímies (canviar un objecte per un altre).

 

Normes:

 

  • Contrast de color, textura, il·luminació o formes.

  • Simplicitat formal.

  • Composició clara i ben estructurada.

 

La imatge: Ha de ser memorable.

 

El color: Colors vius i càlids, negres.

 

Tipografia: Fàcil, harmonitzada amb la imatge i d’un estil concret. Les lletres de pal expressen actualitat i dinamisme, la rodona sobrietat, la fina elegància i luxe, la cursiva dinamisme, etc.


 

TEMÀTIQUES

 

  • Institucionals, per publicitar plans.

  • De servei públic, amb missatges de salut…

  • Culturals, jornades, fires...

  • D’opinió, contra el canvi climàtic…

  • Polítics.

  • D’anunci d’espectacles.

  • Comercials.

1.7. Què és cultura visual?

1.7.1. Fotografia

 

Phos: llum Graphos: escriptura (dibuix).

Nom d’un objecte i d’una tècnica. En un principi exclusiva dels professionals però avui en dia accessible a tothom.

Hi ha càmeres Compactes (Diafragma, visor i obturador).

Càmeres Reflex (Diafragma de sensibilitats, Visor de la realitat per mitjà de miralls, ruleta de velocitats, exposímetre, objectius intercanviables, anells d’enfocament i zoom).

Pel·lícula o Rodet on es recull la imatge.

Revelat reproducció a partir del rodet al laboratori.

Càmeres Digitals on la pel·lícula es canvia per un sensor electrònic.

bottom of page