MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA
Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995
TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ. Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995
INTRODUCCIÓ DE L’AUTOR
Oriol Maspons i Casades va néixer a Barcelona l’any 1928 i va morir el 12 d’agost de 2013. Va ser un fotògraf català i un dels integrants del grup de renovació estètica i intel·lectual de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960 i començaments dels anys 1970 que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona. La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes altes de la capital catalana, hi havia novel·listes, filòsofs, poetes, fotògrafs, editors, gent del cinema, models, dissenyadors o interioristes. També, la Gauche Divine va estar lligada al moviment cinematogràfic anomenat Escola de Barcelona.
Oriol Maspons va néixer l'any 1928 en una família burgesa. L'any 1955 va ser traslladat a París per l'empresa de segurs per la que treballava, allà va viure fins a l'any 1957. Va col·laborar com corresponsal de la revista Arte Fotográfico, una revista espanyola de fotografia que durant el tercer quart de segle XX estava enfocada principalment a difondre l'activitat de les associacions i agrupacions fotogràfiques.
En el seu retorn a Barcelona l'any 1958 es va professionalitzar com a fotògraf juntament amb Julio Ubiña muntà un estudi en el qual va exercir com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i col·laborà en revistes d'àmbit internacional. Seguidament, va ser citat en el llibre Confesiones d'una vieja dama indigna, d'Esther Tusquets.
L’artista té obres al Museum of Modern Art de Nova York, i a Annual Photography i a Photography Year Book, entre d'altres. També, va Il·lustrar portades de diverses col·leccions de llibres (Les Millors Obres de la Literatura Universa, Biblioteca Breve, etc.).
L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2011 va cedir per un període deu anys la seva col·lecció particular (7.000 fotografies) al Museu Nacional d’Art de Catalunya, una part de la qual va ser comprada pel Museu als hereus del fotògraf.
INTRODUCCIÓ DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició sobre la fotografia útil d’Oriol Maspons, un autor que va contribuir de forma decisiva la renovació del llenguatge fotogràfic a españa durant la dècada dels 60, està actualment exposada al Museu Nacional d’Arts de Catalunya des del 5 de juliol de 2019 i acaba al 12 de gener de 2020. Aquesta, és la primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra del fotógrafo barcelonés Oriol Maspons on donen a conèixer els diferents aspectes de la seva obra i presentes imatges molt poc conegudes. L’exposició, a través de 530 imatges, recorrer més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportaje, el retrat, la moda i la publicitat.
LOCALITZACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició sobre la fotografia útil d’Oriol Maspons, un fotògraf català i un dels integrants del grup de renovació estètica i intel·lectual de la Gauche Divine i un autor que va contribuir la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels 60, està actualment exposada al Museu Nacional d’Arts de Catalunya, Barcelona.
El preu de l’exposició és de 6€ i el grup de comissariats està format per la comissaria d’exposicions i especialitzada en fotografia Cristina Zelich i està ubicada a la sala d’Exposicions temporals 1.
TEMPORALITAT I ACTIVITATS DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició de Maspons és una exposició temporal que està actualment exposada des del 5 de juliol de 2019 i acaba al 12 de gener de 2020. Algunes de les activitats que s’han realitzat durant l’exposició són gratuïtes, com per exempre, la del 4 de juliol, una conferencia d’inauguració de l’exposició "Oriol Maspons, la fotografía útil / 1949-1995". També, el 13 de juliol a l’11 de gener s’estaran fent visites comentadas a la exposició, aquesta activitat va inclosa en el preu d’entrada a l’exposició. El 3 de setebre es va celebrar l’anomenada “Nit de Maspons”amb un grup de jazz dels anys 50 y 60 organitzat per Gabriel Amargant Quartet, del Taller de Músics i una oferta gastronòmica i projecció a l’aire lliure del film Visages Villages (2017) en el podi del museu, dirigida per Agnès Vardà y JR.
ANALISI DE LES OBRES
Oriol Maspons ha realitzat fotografies a París, Londres i Ibiza en els anys 50. Aquestes fotografies mostren la vida quotidiana de la gent del carrer i l’ambient d’aquestes ciutats. Maspons també ha fotografiat a models a la platja , com per exemple l’obra de Monique, primer bikini en Ibiza. També, hi ha imatges que no havien sigut publicades fins avui a Cuba, Nicaragua i Sudàfrica.
Les diferents obres de l’exposició estan dividides en quatre parts, l’Amateurisme, és a dir, l’inici de la seva carrera com a fotògraf amb imatges que va fer per il·lustrar un treball sobre fàbriques quan cursava estudis mercantils, així com les del seu àlbum familiar en què, al costat de les típiques imatges d’amics i familiars juntament amb imatges dels anys 50 a Barcelona i dels seus primers viatges a Eivissa, Londres i París. Mapons en aquests viatges retrata l’arquitectura, el paisatge i els habitants d’Eivissa, així com Monique i altres joves estrangeres que encarnen per a ell la dona moderna i lliure.
També, aquesta secció te una petita sala oberta que es titula Fotografia artística vs. Fotografia útil on s’hi troben altres obres on ens ajuda a diferenciar la fotografia artística de la fotografia útil i és en aquesta obra on Maspons expresa la seva idea sobre la idea de la fotografia com a objecte de contemplació estètica. Per a ell la fotografia tenia una funció útil, com a testimoni de l’època o aplicada als àmbits de la publicitat i la il·lustració.
Al final de tot de la primera sala hi trobem les fotografies relacionades amb el grup Afal, un grup fotogràfic que va ser un col·lectiu de fotògrafs espanyols que van iniciar el procés de renovació fotogràfica del segle XX.
La pràctica professional de l’autor, és a dir, l’etapa de més èxit d’Oriol Maspons, té dues parts, la primera part consta de imatges fetes gràcies a la seva amistat amb Esther Tusquets, ja que va fer que participés des del principi en la creació, per part de l’editorial Lumen, de la col·lecció Palabra e imagen en els volums de la qual la fotografia i el text eren tractats en peu d’igualtat. A la part dreta d’aquesta sala hi ha les Imatges de Barcelona. En aquesta zona també està l’anomenat fotollibre, que son publicacions il·lustrades amb fotografies, i les portades dels discs dels anys 60.
La segona part de la pràctica professional de l’autor és la part més extensa de la sala i té diverses exposicions de fotografies juntament amb una petita pantalla.
Si comencem per l’esquerra trobem el Flaminaire, que va consistir en treure l’objecte del plató de l’estudi per retratar-lo en un entorn natural. Maspons juntament amb Ubiña van treballar per La Gaceta Ilustrada, una revista setmanal espanyola editada entre l’any 1956 i 1984.
L'anomenada Escola de Barcelona va consistir en la col·laboració de Maspons amb Ubiña en la realització de la fotografia fixa de les seves pel·lícules
L'artista va realitzar tres viatges a Cuba, Managua i Sud-Àfrica. Cuba va ser el primer i va ser a finals de juliol de 1967 fins a finals d'agost, allà Maspons va arribar quan realitzaven un gran mural en el qual van participar grans artistes. Allà, es va dedicar a fotografiar tota l'illa per a un projecte que finalment no es va realitzar.Al desembre de l'any 1972 a Maspons li va sorgir una feina a Managua que consistia a fotografiar les destrosses que va provocar un terratrèmol d'aquell mateix any. Més tard, Maspons va viatjar a Sud-Àfrica per un encàrrec que li va donar la revista Bocaccio sobre un reportatge sobre l'apartheid.
Després d'això, Maspons va començar a realitzar per primera vegada fotografies de moda a París de models al carrer. Aquesta etapa de l’autor s’anomena Moda i models. Gràcies a aquest canvi de fotografia de Maspons, va començar a evolucionar i va anar deixant les models estrangeres i ja eren nacionals. Cap a finals dels anys cinquanta, les seves fotografies es centraven en dones belles amb la intenció de destacar la cara i el cos de la model i així convertint els seus models en maniquins sense personalitat.
També, va treballar per a la revista Interviú, que va ser la primera revista espanyola del reportatge de la provocació. Maspons va treballar juntament amb Luis Cantero amb l'objectiu de diferenciar l'objectivitat de la subjectivitat barrejant ficció amb realitat. Més endavant de la sala ens podíem trobar amb La Gauche Divine, un projecte de renovació estètica en àmbits diversos però sense assumir un compromís polític o social real.
Personatges de companyia va ser un projecte que va sorgir de la imaginació de Maspons per la seva passió per els animals, es tracta d'una colecció de 68 retrats en els quals en tots ells apareix una persona acompanyada d'un animal o mascota.
Per últim, durant l’estudi i promoció l’artista juntament amb el seu company Ubiña van crear tres noves escenes el 1966. Van encarregar als arquitectes Òscar Tusquets i Pep Bonet la reforma de l’estudi i van manar dissenyar el camerino de les models a Tusquets i Clotet.
Els dos fotògrafs van realitzar cartells i felicitacions als seus clients amb divertits autoretrats.
Aquesta última part de l’exposició està separada en tres: L’estudi, la promoció de l’estudi i les publicacions.
