FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES
Antoni Tàpies Certeses sentides
TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ: Antoni Tàpies. Certeses sentides
INTRODUCCIÓ DE L'AUTOR
Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923 – 2012) va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català i un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX.
L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.
De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un
estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual
que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.
L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració en l'àmbit internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut
nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
(1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). Com a
reconeixement a la seva trajectòria artística el rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d'abril de 2010 el títol de marquès de Tàpies.
«
L'obra d'Antoni Tàpies està dins de la tradició d'aquestes explosions que de tant en tant es
produeixen al nostre país i que commouen tantes coses mortes. És autènticament barcelonina
amb irradiació universal. Per això mereix tota la meva admiració.
INTRODUCCIÓ DE L'EXPOSICIÓ
La mostra, produïda per Fundació MAPFRE, està composta per 98 obres de 68 artistes i ha estat possible gràcies a el suport dels més de setanta prestadors, tant institucions com col·leccionistes particulars, que amb gran generositat han accedit a prestar obres d'una qualitat extraordinària.
L'exposició Tocar el color. La renovació del pastel es centra en la història del pastel des de 1830, quan apareix el terme «pastelista», fins les seves evolucions al segle XX. Aquesta tècnica es va descobrir al segle XVIII i mai no va aconseguir superar la pintura a l'oli, ja que, a causa de la seva fragilitat, el seu encasellament en el retrat i la seva apropiació per part de moles dones no va aconseguir accedir a l'àmbit de la «gran» pintura.
Els esbossos ralitzats amb pastel es van confondre amb les arts gràfiques però al segle XIX l'art del pastel va reconquerir la seva autonomia respecte a la pintura.
Artistes com Eugène Boudin, Odilon Redon o Edgar Degas, s'expliquen entre aquells que, a l'apostar per aquesta tècnica, van conferir un estatus innovador a l'ocupació de les barretes del pastel; una posició nova que es va mantenir al llarg de la primera meitat de segle XX aplicada a la ruptura de llenguatges que inaugura la generació posterior amb, entre d'altres, Pablo Picasso, Joan Miró, Maria Blanchard o Theo van Doesburg.
LOCALITZACIÓ DE L'EXPOSICIÓ
TEMPORALITAT DE L'EXPOSICIÓ
ANÀLISI DE LES OBRES
Antoni Tàpies Teatre
TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ: Antoni Tàpies. Certeses sentides
INTRODUCCIÓ DE L'AUTOR
Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923 – 2012) va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català i un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX.
L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.
De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un
estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual
que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.
L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració en l'àmbit internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut
nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
(1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). Com a
reconeixement a la seva trajectòria artística el rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d'abril de 2010 el títol de marquès de Tàpies.
«
L'obra d'Antoni Tàpies està dins de la tradició d'aquestes explosions que de tant en tant es
produeixen al nostre país i que commouen tantes coses mortes. És autènticament barcelonina
amb irradiació universal. Per això mereix tota la meva admiració.
INTRODUCCIÓ DE L'EXPOSICIÓ
A través de pintures, dibuixos, gravats i material documental divers, aquesta exposició mostra per primera vegada la relació que va mantenir Antoni Tàpies amb les arts escèniques. Inclou diverses formes de col·laboració o d'evocació de el món de l'espectacle i atorga un paper destacat als dissenys escenogràfics que va concebre Tàpies. Aquests projectes tenen continuïtat amb la resta de la seva obra, atès que en ells es troben els mateixos materials i bona part de les imatges que li interessen. No obstant això, a l'prescindir de les al·lusions espacials pròpies de l'llenguatge escenogràfic tradicional, són més radicals en el seu plantejament i en la seva capacitat d'evocació.
Entre 1961 i 1989 Antoni Tàpies va realitzar cinc escenografies. Amb les tres primeres, Or i sal (1961), Semimaru (1966) i L'armari en el mar (1978), Tàpies se sumava als esforços de renovació de teatre català, que, després dels atacs de l'franquisme, tenien com objectiu connectar amb la modernitat i equiparar-se amb l'escena europea. Johnny va agafar su fusell (1989), ja en la democràcia, es va estrenar al Mercat de les Flors, un dels primers centres de titularitat pública dedicats a les arts escèniques. I l'Éboulement (1982) formava part d'una experiència teatral que es desenvolupava en espais alternatius de París.
No obstant això, la relació de Tàpies amb el teatre no es circumscriu només a projectes escenogràfics, sinó que va més enllà i adopta formes diverses que també s'inclouen en l'exposició. Així, es fa referència a les col·laboracions en les primeres posades en escena de peces de Brossa i a la participació en sessions privades de cabaret en domicilis particulars. Es mostra l'interès per la figura de l'actor i transformista Leopoldo Fregoli i es deixa constància de la seva fascinació per la màgia i l'òpera. En aquest sentit, tanca l'exposició el projecte escenogràfic per a l'òpera Cap de mirar, que s'hauria d'haver estrenat al Gran Teatre de Liceu el 1991.
L'exposició també inclou una selecció d'obres de Tàpies coetànies i properes a les seves col·laboracions escenogràfiques pels materials utilitzats, per l'evocació d'un teló teatral o pel fet de mostrar el bastidor de la pintura de la mateixa manera que deixa a l'descobert la tramoia de teatre. El parentiu entre aquestes obres i les col·laboracions teatrals corroboren el fet que en aquestes Tàpies es va mantenir dins dels paràmetres de la seva personalitat artística.
LOCALITZACIÓ DE L'EXPOSICIÓ
L'exposició Tocar el color està actualment exposada a la fundació Mafre, ubicada a Diputació, 250 de Barcelona
TEMPORALITAT DE L'EXPOSICIÓ
Aquesta exposició és temporal i la data d'inici d'aquesta exposició va ser el 03/10/2019 i estarà fins el 05/01/2020
ANÀLISI DE LES OBRES