ALBERT GUSI
Albert Gusi (Castellbisbal, Vallès Occidental, 1970) és un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del camp de la fotografia.
Sovint, les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic.
El darrers projectes són:
- Objectiu Medacorba (2006), on va col·locar d'un trípode en el cim transfronterer Medacorba (2.914m), per tal d'aconseguir la primera fotografia obtinguda damunt de tres països (França, Andorra i Catalunya) i
- Simulació d'una fumarola al volcà Montsacopa, realitzada dins del mateix volcà d'Olot, acció seguida en directe per centenars de persones i seleccionada per a la Biennal de Jeunne Creation Europenne, mitjançant el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. De petit format és l'obra Messor, les formigues (re) col·leccionistes, exposada en el Museu de Ciències de Granollers.
​
http://albertgusi.com/albert-gusi/
​
JOAN FONTCUBERTA
Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fou premi David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d'Alemanya el 1988, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França el 1994, Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya el 1998, Premi Nacional d'Arts Visuals[1] el 2010, Premi Nacional de Cultura 2011, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles 2011, així com president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.
El 2013 va rebre el Premi Hasselblad de Fotografia.
​
CRISTINA DE MIDDEL
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
De Middel -segons la crítica- combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
El seu treball artístic s'ha mostrat en nombroses galeries europees i llatí americanes, l'any 2016 va realitzar la seva primera exposició individual a Madrid en la galeria Juana d'Aizpuru, participant amb aquesta galeria en la Fira Frieze London i París Photo.
MARCEL·LÍ ANTUNEZ
Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematurgia, amb una iconografia particular i pròpia.
Ha realitzat instal·lacions i performances mecatrèniques a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països.
La seva obra en ocasions inclou performances amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta.
Des del 2010, Marcel·lí està treballant en el que ell anomena l’Arsenale della Apparizioni dins del qual ha creat tres peces, la primera és una performance anomenada Cotrone, estrenada al (2010), la segona és un film el Peix Sebastiano (2011) estrenat al Festival de cinema Fantàstic de Sitges i l’última performance estrenada al Grec de Barcelona Pseudo (2012).
Al 2014, ha presentat l'exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona amb la intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, la Sistematúrgia, entesa com una dramatúrgia dels sistemes computacionals.
VÍCTOR PAPANEK
Victor Papanek (22 de novembre de 1923, Viena - 10 de gener de 1998, Lawrence, Kansas) fou un dissenyador i educador estatunidenc que va esdevenir un ferm defensor de la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i les infraestructures de la comunitat. Va criticar els productes manufacturats que no eren segurs, adaptats, o essencialment inútils. Els seus productes, escrits i conferències van ser considerats col·lectivament un exemple i estímul per molts dissenyadors. Papanek va ser un filòsof del disseny i, com a tal, va ser un promotor dels objectius del disseny i enfocaments que incrementaven la sensibilitat cap a consideracions socials i més ecològiques. Va escriure que "el disseny s'ha convertit en l'eina més poderosa amb la qual l'home dóna forma a les seves eines i entorns (i, per extensió, a la societat i a si mateix)".
MAKEA TU VIDA
Makea Tu Vida és una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que treballa al territori que hi ha entre els mons de l'Disseny i l'Ecologia amb pràctiques que van dirigides a fomentar el disseny obert, l'intercanvi de coneixements i la creativitat col·lectiva, aplicats a la reutilització en diferents contextos i situacions. Des de la creació de Makea Tu Vida com a grup d'acció en 2006, el seu treball ha estat centrat en la generació d'estratègies de participació que visibilitzin la problemàtica dels residus, la conscienciació sobre l'ús dels recursos i els hàbits de consum, i la transformació de l'Hàbitat en les seves múltiples dimensions (espai públic, comunitari i privat). A través de metodologies de co-creació i disseny col·laboratiu, desenvolupem tallers per a la construcció col·lectiva de missatges, equipaments d'espais, plataformes relacionals (digitals i trobades), artefactes i objectes. Les seves línies de treball s'articulen al voltant del Disseny Obert, la Reutilització i la Comunicació
PAULA SCHER
Paula Scher és una de les dissenyadores gràfiques més influents del món. Descrit com el "mestre conseller de l'instant familiar", Scher va a la línia entre la cultura pop i les belles arts de la seva obra. Icònica, intel·ligent i accessible, les seves imatges han entrat a la llengua vernacular nord-americana.
Scher és parella a l’oficina de Pentagrama de Nova York des de 1991. Va començar la seva carrera com a directora d’art als anys 70 i principis dels 80, quan el seu enfocament eclèctic a la tipografia va esdevenir una gran influència. A mitjans dels anys noranta, la seva identitat de referència a The Public Theatre es va fusionar alta i baixa en una simbologia totalment nova per a les institucions culturals, i les seves col·laboracions arquitectòniques recents han reimaginat el paisatge urbà com un entorn dinàmic de disseny gràfic dimensional. Les seves identitats gràfiques per a Citibank i Tiffany & Co. s'han convertit en estudis de casos sobre la regeneració contemporània de les marques americanes.
Scher ha desenvolupat sistemes d’identitat i marca, materials promocionals, gràfics ambientals, dissenys d’envasos i publicacions per a un ampli ventall de clients.
​