CAIXA FÒRUM
Opera. Passió, poder i política
TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ: Passió, poder i política
INTRODUCCIÓ DELS AUTORS
Alguns dels autors que estàn presents en aquesta exposició són:
Claudio Monteverdi, un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià que en les seves obres solia assenyalar el pas de la música del Renaixement a la música barroca.
Georg Friedrich Händel, un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal que en la història de la música, és el primer compositor modern en haver adaptat i enfocat la seva música per a satisfer els gustos i necessitats del públic, en comptes dels de la noblesa i dels mecenes, com era habitual.
Mozart, un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A més, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Giuseppe Verdi, va compondre òpera durant tota la seva vida i va perfeccionar el seu art amb la influència de Rossini, Bellini i Donizetti amb l'ús de les formes de la grand opéra francesa, per desembocar en la creació de les seves obres mestres shakespearianes, Otello i Falstaff
Richard Wagner, compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
Isaac Albéniz, compositor i intèrpret de piano català de renom internacional. Va escriure obres per a piano, sis òperes i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra.
Dmitri Shostakóvich, era rus del període soviètic i va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seua música el 1936 i el 1948. No obstant això, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS en 1960 i arribant a ser membre del Soviet Suprem.
Richard Strauss, director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder. La seva llarga trajectòria abasta des del romanticisme tardà fins a la meitat del XX.
INTRODUCCIÓ DE L’EXPOSICIÓ
L'exposició passió, poder i política ens ofereix un viatge a els primers tatres de Europa (València, Londres, Viena, Milà, París, Dresden, Barcelona i Leningrad) per entendre el particular context històric de cada òpera. Aquesta exposició s'ha realitzat a partir d'un sistema de so per on podies sentir l'opera corresponent de cada sala.
LOCALITZACIÓ I TEMPORALITAT DE L’EXPOSICIÓ
Aquesta exposició temporal està des del 19 de setembre de 2019 fins al 26 de gener de 2020020
CONTEXT HISTÒRIC:
L'exposició es divideix en diferents sales segona la ubicació de les obres exposades:
A mitjans el segle XVII Venècia es va veure afectada per haver patit l'epidèmia de la peste però a la vegada, l'aspecte cultural es va seguir mantenint com estava. Durant la temporada de carnaval els venecians buscaven la manera d'atreure artistes a la seva ciutat a través de la música i el teatre. Així va ser com va sorgir el nou espectacle de l'òpera, que no va trigar a sortir dels cercles .
L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi, amb el seu escandalós relat polític, va ser la primera òpera pública i va consagrar el nou gènere com a entreteniment popular.
Durant aquella època, el regnat d'Ana Estuardo va ser un període de prosperitat i estabilitat per a Anglaterra i Londres era la capital del comerç internacional.
El teatre líric i les òperes ja gaudien d'una gran popularitat arreu d'Europa quan el jove Georg Friedrich Händel Rinaldo va rebre l'encàrrec de compondre la primera òpera a Londres.
Rinaldo va comptar amb la interpretació de castrati i altres cantants estrella, i els seus magnífics decorats i efectes especials van contribuir també al seu gran èxit de públic. No van evitar, però, les crítiques dels que veien aquest gènere forà com una amenaça per al teatre britànic tradicional.
Wolfgang A. Mozart Le nozze di Figaro Viena vas ser molt important el la música de l'òpera europea d'aquella època. A més, Viena va ser una ciutat on la ill·lustració va tenir molta importància, cosa que va atreure a més estrangers.
Mozart va quedar fascinat per la llibertat creativa que hi havia en aquella zona i va reflectir algunes de les idees il·lustrades a Le nozze di Figaro, la primera òpera on es mostraven personatges de diferents classes socials i que reivindicava la igualtat social.
A mitjan el segle XIX, gran part de el nord d'Itàlia, inclòs Milàn, es trobava sota domini austríac i s'havia convertit en una ciutat reivindicadora. En aquest context, Giuseppe Verdi va rebre l'encàrrec de compondre una òpera inspirada en el relat bíblic de Nabucodonosor, marcat per temes com la política, la religió, la identitat nacional o la guerra, per tal d'arribar a el procés d'unificació italià, obra que va tenir un gran èxit.
El creixement industrial i demogràfic de París va fer necessària la seva dràstica modernització. Durant aquella època, Napoleó III, únic president de la segona república francesa, va impulsar l'ordenació de la ciutat situant el teatre líric al centre, cosa que va fomentar molt més l'òpera d'aquell moment.
L'estrena de Tannhäuser va causar molta polèmica entre els amants de l'òpera tradicional, que van escridassar Richard Wagner però altres van valorar les seves obres com a plena integració de teatre, dansa i espectacle.
La puixança econòmica liderada per la burgesia i la celebració de l'Exposició Universal de 1888 van impulsar la transformació i el posicionament internacional de la Barcelona de finals de segle. Artistes i arquitectes van intervenir en l'espai públic, transcendint fronteres amb naturalitat per aportar a la ciutat un nou caràcter. En el terreny musical, Isaac Albéniz és el paradigma de l'artista cosmopolita, reconegut tant a Londres com a París i pioner de la modernització de la lírica de la seva terra. Sense renunciar a l'ambientació espanyola, l'òpera Pepita Jiménez, estrenada al Gran Teatre de Liceu, és un reflex de l'estètica renovadora de l'Modernisme. Escolta: Pepita Jiménez: Suite orquestral
Dresden era una metròpoli cultural pròspera i artísticament audaç en la qual van aflorar alguns dels moviments socials més reivindicatius, com el de l'emancipació de la dona. Va ser en aquesta ciutat on va néixer el grup expressionista alemany Die Brücke, amb la seva representació renovadora de la figura femenina.
El teatre líric de Dresden, el Semperoper, va esdevenir una plataforma per a aquesta nova fornada de compositors radicals, i Richard Strauss va estrenar allà l'òpera psicosexual Salome en 1905. Aquesta polèmica obra i la seva provocativa antiheroïna ja havien estat rebutjades a Berlín i censurades en Viena, però Dresden, una ciutat amb visió de futur, les va acollir amb vehemència.
El nom de Leningrad va sorgir a partir de les rebel·lions bolxeviques que pretenien la roptura de la ciutat de Sant Petersburg i a partir d'aquí, molts artistes van haver de buscar una estètica que transmetés la nova ideologia política de la Rússia soviètica, lluny de les tradicions de l'Europa occidental.
Stalin, conscient que l'òpera era un mitjà poderós per arribar a les masses, va estar molt atent a les produccions que es realitzaven, i Lady Macbeth de districte de Mtsensk no va escapar a aquest control. Malgrat utilitzar un llenguatge experimental, el jove Xostakòvitx va patir tot el pes de la censura a causa del seu enfocament crític de la societat i de la figura de la mestressa de casa adúltera i assassina.
ANÀLISI DE LES OBRES
OPINIÓ PERSONAL